UNA BALADA
DESENTONADA...!
Càntics de vidres romputs, en
serien la nostra balada d’amor.
Petits éssers diminuts i cristal·lins en esclats fulgurants restarien a soles.
Aquietats i apesarats, esperarien la llum del Sol i, ja comencen a bellugar-se’n.
Ales de nacre els creixen al seu voltant, voletegen a redossa dels raigs lunars.
S’han configurat en un únic punt i, tots alhora n'han donat format
a una partitura.
En ser entonada a l’orgue,
els desencisats de l'amor,
tornarien a teixir fils enamoradissos.
Doncs l’ésser que m’estimava
en fer mal ús de les volences,
mai no retornaria.
Càntics de vidres romputs, en
serien la nostra balada d’amor.
Enllà hi són els esvoralls dels vitralls, romanen endormiscats i,
camuflats per pedres.
Els aucells esmolen el seu bec
a sobre dels còdols, mentre piulen pentagrames afinats.
Malgrat això, mai, tu i jo,
s’esparpillaríem
d’aquell mal son, en seríem
un macolí menut.
Les recances i, els oblits
al llarg del temps,
ens soterrarien al fons del
sotabosc.
La nostra trista cantarella,
en seria una veu greu i, rogallosa, barrejada d'arrels marcides.
Adela Payá I Prats
🍂
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada