FANTASMES A LES
NITS...!
Se m'omplin els ulls
de polsim negre en
arribar tu, dama de la nit.
Ja hi eres a punt de
llevar-te'n les últimes
pintes fluorescents
i, en fer- se ben fosc,
els diantres de carboncle,
voldran orlar-me els enagos
amb els seus tridents.
A sobre del front, delejaran
per tatuar-me de seguit,
records que ja hi feia temps
què els havia espolsat a dintre
de boques d'airines.
No te'n vagis, astre Sol,
queda't una mica més
de temps, no deixis què
els banyetes hi vinguin
a estorbar-me'n.
Em posaré la disfressa de
gegant per a espantar- los
i, a les dues mans enduré
espelmes <enganys dimonis>.
La lluna nova amb cridòries
d'humans, endinsats a la
seva panxa, n'ha fet escridassar
als monstres de les foscúries,
on per un passadís, al bell mig
de l'èter, han enllumenant
amb fanals virolats
les llambordes cèliques.
Adela Payà i Prats
06/07/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada