LLUMETES AL CEL...!

LLUMETES AL CEL
(16/07/2018)

Llumetes al cel
de molts colors
el fan lluir com un
trencadís.

Miro des del
finestral de la casa,
a la platja;
aquest clam de dards
fent diana als corets
de l'oceà.

Em dissolc entre les
escumes rabiüdes,
faig arrapades com
els gats, amb ungles
punxerudes,
i, m'enjogasso amb
els petits estels.
A uns els hi dibuixo
caretes de granotes,
a uns altres cossets
de rucs amb orelles
de corol.les líriques,
i, al més allunyat, li
n'he esculpit un munt
de dofins, conformant
cercles i espirals
rodolant als espais
còsmics.

A la Mar, de sobte,
l'he albirada amb
volants de coloraines.

Des dels firmaments
hi plouen llàgrimes virolades
i, a l'almosta de les meves
dues mans, fent cassoleta,
arreplego petites
fades dansarines.

Els ulls se m'han omplit
de llamps i en ser- hi
tu al meu davant,
t'he enlluernat de més
luminiscències.

Em demanis de pujar
per la balconada, com
Romeu enamoradîs,
però a canvi, t' he implorat
què no arrenquessis
cap flor de l'arbreda.

Ara, mentre ens entrelluquem,
focs d'artificis es disparen
desde els nostres iris,
però en besllumar-nos
tots dos alhora, ens hem
invisibilitzat.

Adela Payá i Prats