HOME COR...!
No cal aquestes gusarapes
recorrent- me el cos de
dalt a baix.
Ni el teu musell libant
la meva sang,
com tampoc les teves
potes de metall
on a cada bellugueig
hi fan ronxes a la meva pell.
No cal besades de cartró
ni abraçades metàl.liques,
ni mots enllustrats de coltells
afuats,
ni aquelles mans
empeltades de rasclets
en compte de dits,
menys encara, aquells ulls
d'esguard carnívor.
No, no em sadolla
res ni mica, estar-me amb
un mascle feral,.
Jo cercaca un home cor,
reblit de sentiments
en expansió i, no pas
una bestiola de pallussa
fent- me arrapades
a cada cantonada.
Adela Payá i Prats
22/08/ 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada