CALBS
D'AMOROSITATS.
Mires el cel, i et cau un pèl;
de tant d'esguardar- lo
te n'has quedat calb.
Dels fulls inscrits,
els ulls
se t'han enfosquit;
regalims d'anous
davallen
de l'arbre inspirador
i, amb perruquí fet
d'esclovelles cranianes
i, brunes, contemplis
els firmaments,
reservant
la teva capissola.
El llibre novell que escrius,
pàgines de tinta esclarida
conté, mentrimentres, des
del teu llambregar, s'hi llancen
centelleigs de gemmes
cristal.lines
Del volum diamantí,
pluges de besades
a tothom donin;
els rostres somrients
a la Mare Terra
cisellen de més formosor.
Dos corets a la diatància
aplaudeixen actes d'humanitat,
malgrat què ambdós
s'hi abstenen de declaracions
amorosides.
Cadascú, hi és al seu vaixell.
A les seves dues ànimes
les han revestides de pelats,
i ella, en ataüllar la lluna
s'hi arrenca metxes a gavadals.
Amor esfullejat, espellofat,
on tant sols rauen petalines
empal.lidides.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada