POSANT ORDRE...!
Com te'l pots mirar malgrat la seva insensibilitat; la seva rudesa; com te'l vas estimar si mai no hi va expressar cap veritat. Passava el temps, inventant móns inexistents i, a d'ells s'hi agafava, penjat
de fils ennuvolats.
Tal vegada, el què sentim ens fa viatjar més enllà del que qualsevol hi pot entrellucar. Aleshores, enfoquem amb cristalls de més alta graduació.
Potser, en la llunyania podem entendre el què a la vida real no s'hi pot comprendre..!
Despleguem cossos subtils i, albirem més del què s'hi expressa als espais de la matèria.
Com et vas atrevir a llaurar els seus ulls amb rasclets d'esguards bruns i, omplir els seus conreus de llumenetes resplendents?
Què feies estimant un home què en cap moment no va saber com n'era això de respectar una dona, de defendre- la al davant de tothom, de lluitar per ella, d'omplir- la de tantes desesperances...!
En tenies curiositat per aprendre quines eines empraven, aquells qui n'eren contraris a les querences; els mateixos que fruïen d'arraconar femelles sota les glaonades, on a dalt del tot, manaven mascles superbiosos.
Doncs, apa, ja ho has après, ara, n'hauràs de girar cua i, posar-ne ordre als teus pensaments i, als teus sentiments.
No s'ho val una fera encara per a instruir-se d'home savi i, tendrívol, Li'n queda un llarg recorregut per on vagarejar....!
Adela Payá I Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada