A DENIS...!

A DENIS...!

Hi va ser un vuit de juliol,
estimat Denis.

Aquell dia fatídic t'hi vas
llançar de cap, des del
Penyal dels Banys de la
Reina  a Campello.

Jugàveu com nens,
a provar la vostra homenia
d'adolescents
entrant als precipicis de la
Joventut.

Oh, preciós nin de cabells
d'atzabeja, què vas sortir
de la Mar amb cap ensangonat
i, preguntant si et mancava
alguna part del teu cos.

Però ara que encara hi romans
a la UCI, els metges hi diuen
què ni braços ni cames
no n'hauràs de moure mai.

No, no...Sí acabes d'acomplir
14 anys, criatura, ...!

Què practicant
el Salt de l'àngel, des del cel,
els vas fer davallar i, al teu
costat els tens fent- te
companyia dia i nit.

Si us plau, éssers alats,
ajudeu- lo. Retorneu- li el
bellugeig del seu cos,
no el deixeu com un nen
de bolquers, tot el jorn
assegut a sobre del
carret de rodes.

Tingueu compassió sí
us plau, només penso
amb ell i, ja ploro.

Què per un jorn en voler
demostar la seva coratgia,
hagi de quedar-se per tostemps
paralitzat, n'és un acte
de ben cruel.

Adela Payà i Prats
08/07/2018