El SECRET CRISTAL.LÍ....!

El SECRET
CRISTAL.LÍ...!


Hi amaguis els versos
què m'escrius sota
una lluna psicodèlica,
els bressoles endins
de flassades argentades.

Juguen a arronsar- se'n
entre les volves de neu
i, es mullen de blanc,
liquant tinta negra.

No vols que cap ni un,
no els taquin
amb empremtes
de dits ensutzats,
ni amb ulls de ninetes
estelades.

N'has fet obviats d'aquelles
estrofes que mussitaven
febleses amorosides,
com tu, anomenis a l'amor.

Pluges de melangies,
hi esclafeixen
en llegir els teus poemes,
encofurnats a les golfes
penombrades.

Delictes de rimes pareades,
s'engarjolen tots els jorns;
el què ignorava, n'era
què tu, no volguessis
sil.labejar els nostres noms
entrellaçats
al davant de tothom.

Me n'havies ficat a l'interior
d'unes àmfores cristal.lines
i, en apropar-se algú,
les submergies
al fons del petit rierol,
des d'on escrivia pentagrames
musicals.

Balboteigs d'aigues limpides,
són les rondalles què a les
rieres ofreno i, agraeixo aquest
anonimat amb el qual hi visc,
on als vespres, l'home peix, hi
ve a clenxinar-me'n rinxols
d'escates, a sobre de la meva
testerola.

Adela Payá i Prats
25/08/2018