CARTA A UN HOME BO...!

 

CARTA A UN HOME BO...!

Potser, mai no ens
veurem,
però la teva empremta
d'home bo i responsable
ha deixat al meu cor
un preciós record..

Pensar en tu em salva
de les truculències i de
les ambiguïtats.
Em fa defugir dels tèrbols
caminois.

Et vaig conèixer en una
sala emplenada d'aparatatges,
d'aldarulls i d'eines de
cirugia i, en mirar- te
m'hi vaig adonar que ens
sabíem des de sempre.

Potser, mai no ens
veurem, però arran teu,
la vida semblava tenir- ne
molt de sentit,
n'era reblida d'estels i
d'un munt de papallones.

A penes no ens vam parlar,
a no ser per problemes
mèdics, relacionats amb els
malalts....
Doncs mai no en sabràs que
meravellosa n'era la meva
existència en assabentar- me
que treballaria al teu costat.

Hi vaig aprendre molt, i
m'embadalia d'haver tingut
l'honor de conèixer a un
home tan virtuós.

Enmig dels entrebancs i
dels paranys, en evocar la
teva imatge, em tranquilitzava
i me'n fugia de cadascun dels
obstacles.

N'has segut la meva inspiració
en tot moment, tant de bo
haguéssim segut amics per
tostemps...Necessitava una
amistat com la teva.

Potser, mai no ens veurem,
però vull que sàpiguis
que hi vas ser la millor
persona amb la qual hi vaig fruir
de contactar amb ella.

En els moments més tràgics
de la meva existència,
m'agafava de la teva mà,
és clar: il.lusòriament,
només així hi trobava el
consol tan escaient.

Agrair- te la teva presència,
precisava, aleshores, un
home de profunds sentiments,
curull de compassió i
d'un gran cor.....Gràcies.





Adela Payá i Prats
             💛