UN MÓN MENTIDER..!

 

UN MÓN MENTIDER..!

Viure al bell mig
de les mentides,
n'és com andarejar
a cegues,
com entropessar contra
cadascuna de les
murades,
com travessar esguards
buits,
i en emmirallar- me
a sobre dels espills,
trobar-me'n amb una
tirallonga d'ulls foradats.
Els qui en feien d'amics
sense ser- ho, en mostraven
llambrecs ensangonats.


N'és com surar
entre els cels
i la terra, sense ser-hi
hostessa de ningú dels
dos regnes;
Un vagabundejar a les
estances intermitges,
i no pertanyer als
colors blaus ni als
verds, menys encara
als bruns.

Viure al bell mig
de les mentides, n'és
com haver de dibuixar
un rostre escassejat
dels seus sentits.
Orelles, nas, conques
orbitàries, boca, tots alhora
retornats al seu orígen.
Una cara desposseïda
dels seus orgues
sensorials, un oval
balmat.

Rastrejar el teu món,
emmurallat de tantes
enganyifes,
pot esglaiar- me
l'ànima de frivolitats,
omplir- me'n de glaçons
de gel i en adonar- me
refulgir com estàtua
de porcellana al passeig
dels esparverats..

Encara que desacoblada
de l'essència del
mascle multiforme,
la vida en mostraría amb
deteniment els trets
dels éssers metamòrfics.

Havia d'assabentar- me'n
de les criatures que
assoleixin formes de rocam,
convertint- se de sobte
en figures antropològiques.

Sobreviure en un món
d'engalipades,
n'és com barquejar en un
firmament ennuvolat,
on les ebúrnies boires
m'abillaran de cos
flonjo i rebregat,
arrabassant- me la meva
pròpia identitat.




Adela Payá i Prats
             🌷