IN SEARCH OF MYSELF..!

 

IN SEARCH OF MYSELF..!





Deixeu- me ben a soles
a vorera del rierol,
on em llevaré les sabates
i amb els peus nus,
jugaré amb els peixets.

M'abillaré d'arbre i amb
el més humil em quedaré.
Arran d'ell aprendré el que
encara desconec.

Deixeu- me somniar
les meravelles de les
esplèndides magranes,
barreja de colors daurats
i, envermellits,
a dintre d'elles, s'escolten
els relats d'un nin que
volia arribar a ser-hi 
un gran inventor.

Deixeu- me que m'ompli
els ulls de Sol,
que escalfi el meu cos
d'aquest hiver tan glaçat,
que pugui de nou imaginar
el que amb el pas del temps
hi vaig oblidar.

Tinc l'enyor de tot allò
que hi vaig escampar
distretament als viarons,
sense adonar- me'n que
una part de mi mateixa,
quedaría lligada per sempre
a la terra.

Rememoro les cançons
dels pins, mentre
pintava les aquarel.les
de tres frares mendicant.
Aleshores vivía en un món
màgic, emplenat de sons
i de colors.

Les meves mans de tarquim
cerquen en els records,
modelar figures de fang.
Deixeu- me que abraci als
nens que durant un estiu
sencer, hi van fer d'escultors.

Com també quan n'era el
moment idoni de recollir- ne
els codonys i fer-ne codonyat.
Asseure's sota el til.ler
i menjar llesques de pa
amb fruita confitada.

Deixeu- me ben a soles amb
mi mateixa,
he d'escodrinyar perquè
em vaig perdre pels caminois,
potser hi vaig tenir-ne prou
en defendre'm de cadascun
dels éssers ensopits.

Quants cors encongits
m'he trobat en aquesta
vida, què faltats de tendreses,
he hagut d'enfrontar- los.

Esperits que tan sols s'hi
complaien en dilatar els
seus egos de més amplàries,
i de més rampoines.

Deixeu- me ben a soles
a vorera del mar,
he de rescatar tot allò
que les intempestives
onades s'hi van engolir.

A l'astre Sol he de
trescar i parlotejar amb
els seus hostes...Tenen
contarelles que han
d'explicar- me'n.






Adela Payá i Prats
             🌞