UN VOL DE TINTA NEGRA..!
Hi visc al lloc amenaçat
per les perllongades
foscúries,
encara no trobat, per ningú.
Arrossego un llum
d'oli, al compàs d'un
pausat vagabundeig
sota arbredes punxerudes..
D'un temps a un altre,
parpellejo com llàntia
titil.lant,
cerco al meu estimat:
menjador de besllums,
extraviat enmig dels ermots.
Les obagues dels xiprers
al capvespre
dibuixen a sobre de la terra
imatges d'homes sortint- s'hi
des dels frondosos troncs.
Però ell no hi és,
se n'ha fet expert en
metamorfosejar- se
com ho exhibeixen
els camaleons.
Pogués estar- se de mil
formes, transformat, enmig
de la Mare Natura.
En obrir els seus llambrots
s'endrapa de raigs llumeners
i, aleshores el seu cos
es transllueix.
Hi visc entre eclipsis lunars,
on raramente s'escolen
lluminàries ataronjades.
Als cels els omplo d'esbaldrecs
ben aprofundits,
des de la seva molsa d'atzurita
ensemento flors de calèndules,
Ara mateix, tot n'és enlluernat
de colors llampants i, en
un suau trontollar he esguardat
una criatura imitant el vol
de les moscardes.
Estols d'insectes errants
rondinen a l'entorn de
les deixalles en descomposició.
Els seus brunzits poden
atabalar- te amb la seva
persistència i en agafar- lo
dels seus alots,
de sobte s'ha convertit
en un ésser endolat,
tot de negre tenyit.
Tanmateix, l'he observat
nodrint- se d'excrements,
i, com alhora en llançava
esbufecs obscurits en direcció
als firmaments,.
Potser n'és el revers de l'home
que s'engolia espurnes aurades.
El qui he trobat i enxampat,
n'és un servent de les tenebres,
no pas al qui empaitava,,
doncs a partir d'aquest instant
n'hauré de continuar el llarg
viarany de les lluernes.
Adela Payá i Prats
🧤
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada