L'AMOR DECEBUT..!

 

L'AMOR DECEBUT..!





No esperis aigües
d'abril entollades,
quan l'esclerós núvol
de l'home descorat,
n'és teixit pels fils
aspres del cànem.

Com tampoc, no en facis
un tomb al voltant
del seu poble, on enllà
en fa cruixir les dents
a sobre de les negres
pissarres.

No creguis en les
petjades d'aqueix
qui diu que ve a per
tu, quan només s'hi
delecta per trobar- ne
seient als atzucacs.

Juganer de les paraules,
s'enjogassa en veure
l'efecte que produeixen,
però n'has de saber
que són mots sense
espurnes, escarsers
de lluminositat,
dissonàncies d'expressions
discordants.

Nascut de dintre dels ous
a les llunes postisses,
es rebleix de gelabror
i, en sotjar humans,
es complau per xarrupar- los
els seus dolços espurneigs.


No et refiïs d'aquell qui
ha fonamentat la seva vida
en un caramull d'enganyifes,
i, que malgrat el dany ofert,
continua arrapant cossos
i més cossos, sens lamentar
els crits de les seves preses.


Ara mateix escarritxa tot
allò que se li ha posat
al davant,
s'esmola els queixals
amb deteniment,
per tal de clavar la dent
al fons de la carn.

Desvia't del seu caminoi,
deixa'l partir amb les seves
malifetes,
l'ós formiguer hi vol mesurar
la força de succió de la
seva trompa amb la d'ell.

Acomiada't de l'home entumit
com sí fos un fet del no res,
i agraeix la seva lliçó en
mostrar- te el que tu no
haguessis volgut de cap
de les maneres.

Arran d'ell, mai no n'hauries
tret la teva passió per
existir- hi,
doncs n'hi ha criatures
que frueixin d'extreure el
pitjor de cadascun dels
éssers humans.

L'home bo, aguaita a
l'altra banda del rierol,
per a que li agafis de
les seves mans....Afanya't..!
Dels seus ulls llampeguegen
esclats vius de llum.






Adela Payá i Prats
             💚