DEIXEU SORTIR AL SOL..!

 

DEIXEU SORTIR AL SOL..!

Miquetes de Sol
descolorit,
se'n surten de dintre
dels núvols clivellats.

En fan lluents els gotims
arraulits entre el glauc
fullam.

Caputxetes cristal.lines
davallen a sobre dels
caps dels aucells.
que amb tremolor
sacsegen les seves plomes.

Un llàngid badallar dels
jorns abrilencs,
obrin i clouen els seus
musells, al seu antull.

Aigua per tot arreu,
muntanyes emboirades,
bassiols a gavadals,
i, mentrestant, la gleva
tota xopa, s'hi prepara
per a fer- ne rellucs
de tota mena.

Miquetes de Sol
esblaimat,
ens pertorba a la
estança dels boscos
ombrívols,
on les nits primaverals
s'hi assemblen massa
a les hivernals.

Un macilent raig
solar, es dessagna
entre pètals de flors
aigualits,
i en albirar- los amb
deteniment,
han incidint, pletòrics, a les
ninetes dels meus ulls.

Rebrolls de capolls
a l'esguard ploricó
que raja dolls del líquid
envermellit.

He cantussejat al so
de les llums,
he escalfat el meu cos
fredolec i, amb la
piuladissa dels ocells
he ballat la dansa
de la vida, que tant
m'estimo i valoro
malgrat les inclemències
dels malastrucs.

Miquetes de Sol
depauperat, comencen
a acolorir frugalment
la vall, de cromacitats
groguinoses,
assecant la gleva amb
mocadors enllaminits.

Aleshores, els núvols
es desglevaven
i, a mans plenes n'he
recollit fils de cotó.

Un barret cargolat
d'arrissats filaments
m'he posat a sobre
de la testa,
i a les nuvolades
les he espantades de
bon grat.

L'astre Solar s'ha manifestat
de ple, al bell mig del cel,
on en fa rodolar les
seves aspes de molí
amb rapidesa...

A la fi, he pogut gaudir
de la calidesa d'unes
hores, que assenyalaven
vessament de reguerols.






Adela Payá i Prats
             🌧