GIRA L'ESPILL..!

 

Ferdinand du Puigaudeau
         (1864-1930)





GIRA L'ESPILL..!




No n'has fet sonar el
gong,
com tampoc has
estiregassat els
fils dels pícarols,
despengats des del sostre;
t'has emmudit entre les
tecles d'un piano
que no han emès cap so.

Has fugit a amagar- te
al darrere d'un roure
mil.lenari, i enllà
t'has difuminat
sense fer-ne vibrar les
paraules pronunciades.
Els silencis espeteguen
d'estridències.

Te n'has posat el teu
vestit rancuniós,
esgarrat per les unglades
de les feres salvatgines.

Els teus ulls: dos fanals
flamejats de rubescent.
Els teus llavis salivegen
com bestiola afamegada.

Un jorn com qualsevol altre,
tal vegada més silent
et vas calçar les sabatilles
que en feien muts,
i a poc a poc, hi vas aombrar
cossiols de violetes.

Vas omplir el teu cor de
naftalè, mentre la teva
ànima defugia de les arnes
què t'acompanyaven.

Quant de ressentiment n'has
acumulat a dintre teu,
fins al punt de justificar
el que era inexcusable.

Aquest costum teu de
guarnir- te'n de tants
personatges,
n'ha fet fora al qui era de
veritat, ara només rau
un bagul emplenat d'un
munt de disfresses.

El paper que més t'agrada
interpretar n'és el d'home bo,
però ja saps que això n'hi ha
que sentir- lo, no pas
teatralitzar- lo...!

No n'has fet sonar les
maraques,
mentre dues gardènies
es desponcellaven
a l'almosta de
les teves dues mans.

A l'amor el vas trair de
fantasmagories, i ell, ara
et dibuixa imatges
entretallades
a les teves galtes.
Ombres diminutes
saltironegen
pel teu rostre i tothom
en albirar-te, s'ha escapolit.

Quan les mentides hi siguin
impossibles d'actuar en un
món més avançat,
aleshores,
lluiràs com el qui ets:
Un diablot amb cua i banyes
amb alots esgarrifosos
i paraules discordants.

Tanmateix, ja no n'hauràs
d'empolainar- te'n
amb vestimentes
que no et corresponguin.
Qualsevol t'ataüllarà com el
qui ets:
un barrufet, fent el paper
de bonhomiós..!






Adela Payá i Prats
             👿