DE LA CLOSCA SE'N SURT UNA PERLA..!

 

Pintura: Gustav Klimt

(1862-1918)

DE LA CLOSCA SE'N SURT
UNA PERLA..!



Una vall de poncelles
acolorides,
la pluja en fa besades
a cadascuna de les
florades,
mentre un ocell
de plomes humitejades
espicassa els cucs al
cor de les roselles.

Una passejada enmig
dels esbarzers i les
atzavares,
on de sobte, la figura
de l'home bo es cristal.litza,
s'hi fa present.

A les seves mans enduu
un arreplec de fruits màgics,
en menjar- los:
éssers savis asseguts
en cercle, responen
al que tostemps n'ha
restat enforinyat.

De cos tremolós
m'arrauleixo als braços
de l'home bo,
ballem sota un plugim
de glòbuls daurats,
i en fer- se la nit com
de xocolatí, ens cobrim
amb hopalandes porpres.

Una vall de poncelles
acolorides,
les empremtes de les
fades, dibuixen el
rastre on s'allotgen
els esperits benevolents.

Una barraca de cristall
acull al seu interior
un planeta inacabable,
on només hi viuen
criatures fúlgides.

En obrir el portell
una mena de geni
acomplirà només un
desig dels tres que hi
són habituals,
i aleshores, només
en faré evident: un.

Ell ja ho sap, tu també
ho saps i l'home bo
m'ompli d'amanyacs i
em diu: estiguis tranquil.la,
el teu anhel ja hi és en camí.

Calma el teu cor palpitant,
apaivaga la teva ment xerraire,
confía en l'orlat viarany
dels jacints i dels perlats
gesmils....

Ja hi és ací, doncs davalla per
les tresqueres assuaujades,
car llisca pel pendís
des de la fosca espluga, als
gorgs lumínics.

Embolcallada pels
entortolligats branquillons,
els germans arbres,
em consolen,
em xiuxiuegen que
no n'estic a soles,
em folren les mans de
fullam i de florescències.

Tots espentem amb força,
mentre la nena agafada
de les glauques tiges
va reblint-s'hi de capolls
fins a abocar- s'hi al davant
de les bellumes.




Adela Payá i Prats
             💛