QUANTES PALLASSADES..!

 

QUANTES PALLASSADES..!

Al dessota de la taula
n'hi ha nens amagats
defugint dels regals
oferts pels suposats
reis d'Orient.

Fantasmes inventats,
que compren creences
a canvi d'obsequis
emparaulats.

Els nens no volen
interrupcions als seus
esbarjos,
s'enjogassen de
estar- se ben junts.

Quina cosa estranya
hi són aqueixos personatges
tots alhora disfressats amb
ropatges ornamentats?

Perquè em contes els
teus problemes d'home
gran, pare, sí tan sols hi sóc
una nena i ja veus que no
et comprenc.

El meu món d'infant n'és
senzill i, fins i tot, en quatre
pedres i algunes fulles,
construeixo una llar per
a les meves nines.

Vols que em faci gran
ben a pressa i per molt
que vulguis, no ho puc
fer en quatre dies.

He hagut d'empassar- me'n
l'amargura i les tristeses
de moltes criatures tocades
de l'ala, i jo no hi vaig néixer per
suportar les seves misèries.

De ben petitona ja en feia
de minyona dels meus germans;
de la joventut no hi vaig fruir:
obligacions continuades.

Sembla que em vaig enganyar
gairebé en tot, un caminoi
emplenat de paranys;
tothom s'hi va complaure en
empènyer- me al fons dels clots i,
tanmateix, imaginava que viatjava
pels túneles momentànis.

Malgrat els entrebancs, omplia
els meus esvorancs de frondoses
florades, a qualsevulla cosa
li llevava la seva importància.

Ara que començo a penetrar
a l'últim tram del viaró,
me n'adono que ja em resta
poc de temps per a desarrapar- me'n
de la Mare Terra.

He d'aprendre a fer comiats
de tot, tornar a ocultar- me'n
sota la taula braser, per tal de
no ataüllar més i més pallassos,
rebutjar regals a canvi d'unes
conviccions no assumides.

Aclucar els ulls, i deixar- me'n
anar-hi pels forats negres,
rodolar a gran velocitat i poder
escapolir- me'n per sempre dels
regnes de la por i de les temences.

Preguntar sí existeixen les
energies creadores, i formular
tantes altres qüestions
sense resposta al planeta..
..Volar eternament
envers uns altres mons de
galanesa i saviesa i, no tornar
a caure al pou de les inclemèncias.

Potser, per mi la mort hi sigui
una mena d'alliberació,
un haver d'afluixar- se'n
les manilles i oblidar tot d'una
les necetats en aquest paratge.

Gaia, contrària a tantes accions
maldestres, s'ha abillat amb el
vestit d'esportista,
en un bot, delira per pirar-se 
d'aquest Sistema Solar.
N'està molt emprenyada...!










Adela Payá i Prats
              🤡