Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dilluns, 15 de juliol del 2019

DISFRESSAT DE BO...!







DISFRESSAT DE BO...!


Me n'aniré d'aquest
planeta preciós,
sense haver-ne comprés
gaire, les intencions
maldestres d'alguns.



La frase: " Sempre hi
serem junts..." ( aqueix poema n'hauries d'estripar- lo) 
i, haver-te girat d'esquenes,
sense cap motiu,
tan sols per què sí,
n'és una vicisitud.



Encendre bengales de
colors i, fer- li'n cosquerelles
als firmaments;
brodar-me un tamboret
de flors lilàs als cels
i, transcórrer nits senceres
filant paraules tendrívoles,
a quins plans obeïen?



Me n'aniré d'aquest
planeta preciós,
confusa i, confosa,
sense poder comprendre
perquè alguns éssers
fent ús dels mots amorosits,
cerquin només enclavar
la seva banderola
    en terrenys conquerits.


Pots seguir esgrimint
arguments poc convincents;
somriure'm amb pètals
de calèndules canviants;
sadollar-te fins l'infinit
entre els sortlegis mentiders; 
abillar-te'n amb pells
camaleòniques;
sometre't als simulacres de
les temences;
fingir fins l'eternitat;
malgrat qualsevulla excusa,
tu, ja ho saps:
n'ets un entabanador de
les volences.



Xafigues rajoletes  amb
sandàlies de falset;
deletreges versets amb
sons desentonats;
i, tanta teatralització d'
àngel serafí, posarà al
descobert, al davant de
tothom, els teus alots
de vampir anèmic.



Me n'aniré d'aquest
planeta preciós,
afermant què hi vaig
enfrontar als éssers
de les foscúries.


Aquell, qui va interpretar
el paper d'enamoradís
en formava part del grup
dels sarvatxos.



No obstant això, com no
allotjo cap rancúnia,
en ser-hi a frec de la teva
mort, t'acompanyaré
amb entonacions de
melodies gregorianes,
per tal d'endolcir- te el teu
trànsit envers una altra
dimensió...!






Adela Payá i Prats
☻🤢👽😈💀👺👻☠





  

diumenge, 14 de juliol del 2019

JÚLIA I LES OQUES...!🤣






              🙂🤣🤔😂🤗🤤🙃💃👀👄

ESPERANCES....!

LEONORA CARRINGTON





ESPERANCES....!

Has de tornar a viure,
no n'has de tenir més por,
pels qui no respecten
la vida...

A les teves mans
hi són les respostes.
Raspalla la terra,
pentina-li'n els seus
cargols d'esmaragdes.


No ploris tant,
eixuga't els llagrimons
verds, ...Abans cantaves
a tothora.
On vas arraconar
la veu...?
Quan i, per què
ho vas deixar de fer...?


És cert, la vida de vegades,
no s'entén, com tampoc
els propòsits
en contraposició
als teus;
menys per consegüent les enveges
sense cap sentit...!

Però has de prosseguir,
costi el què costi,
potser et sembli
funest, diabòlic,
i, encara que emplenada
d'una manca de ganes
per continuar, 
te n'hauràs d'esforçar
per assolir el significat
de cada cosa.


No hi pensis tant,
atreveix- te a avançar,
desfès els embruixos
què sense permís
han interferit en les
vides de tothom;
desenreda la teva llum,
enllumena les foscúries
i, sí pel què sigui
ja no hi pots més,
escridassa ben fort
fins a fer-ne esclatar
els cristalls i, espantar- ne
cadascun dels barrufets.



Adela Payá i Prats
🎈✨🎆🌏🌄🎠🎪


.








  





 


PEUS AL CAP....!






PEUS AL CAP....!


Mai no n'hagués imaginat
el món a dintre del qual
hi estic immersa,
ni en el pitjor dels meus
mal sons, n'hagués recreat
tantes maldats.


Nens ensinistrats de ben
petitons per agafar les armes
i, violar a les dones
què han fet possible la
seva existència.

Nens massacrats durant
les guerres, engarjolats,
fins i tot, esclavitzats
i, venuts.

La canalla als països pobres
prostituint-se per tal
d'aconseguir unes monedes
i, poder nodrir- se'n.

Un munt de refugiats
ofegant-s'hi a la Mediterrània,
i sancions de milers d'euros
a qui s'atreveixi a rescatar-los.


Què estem fent amb la
nostra humananitat... ?
On hem aparcat la dignitat,
l'honestedat, la nostra intenció,
la nostra volontat per desitjar-li'n
el millor a tothom... ?

Per què seguim els passos
dels depredadors, dels violents,
dels apaga vides, dels destructors
de la nostra essència vital?


Contribuïm als plans de
mort, executats vés a saber
per qui...!
Tanmateix, no ens hem plantejat
col.laborar amb els plans de vida...?

Em dol aquest món, què hem
recolzat en contra de la mateixa
vida, on no hem après
encara, què qualsevulla guspira
vital, és igual d'important que la teva, que la meva.











 Adela Payá i Prats
😢😭🍂🍁🍃😣🤐😓
  

 

divendres, 12 de juliol del 2019

UN CRIT MIG OFEGAT....!








UN CRIT MIG OFEGAT..!


La mar m'escridassa
de ben a lluny,
i, jo em cremo al meu poble
enmig de les serralades.


Ambulàncies i, cotxes de
bombers hi fan rodolar
llumetes i, dringar sirenes.
La mare s'ha posat malalta.


No s'hi troba massa bé,
hores i, més hores
n'haurem de passar a
l'hospital, amarats de suor.


Mentrestant, hi veig el teu
rostre pinzellat de blau;
una onada t'ha transportat
a recer meu.


' Hem de parlar de tantes
coses, ...!  afegeixes."
Però només
t'hi veig el cap, què a pleret
comença a aigualir-s'hi.


A la mare li donen l'alta
a urgències, en té tanta
por de morir-se, què a un
virus petitó, el confon amb
una aturada cardio-respiratòria.


Hi faig recull de còdols
acolorits al rierol i,
de cop i volta, em parles
des de l'interior d'una pedra:


' En tenim tantes coses per a
dir- nos;
hem deixat tantes converses
a meitat dels seus diàlegs;
hem sofert tanta invasió
aliena;
hi vaig omplir els nostres
viaranys de petjades
punxerudes.
Et vaig enredar de cactus. '


Et responc:
Ja xerrarem en trobar-onos
fora de l'espai-temps,
on tot resplendeixi de veritats.
Hi vas partir amb quaranta-set
anys, la mare, en té vuitanta-sis
i, diu què hi vol arribar als cent.


La mar m'escridassa
de ben a lluny,
i, jo vull omplir-la de
llàgrimes perlades,
preguntar-li sí li agradaria
ser muntanya;
de la mateixa mena
d'incongruència
què a mi m'han fet
experimentar les
concavitats i, convexitats
de la gleva,
segrestada de les aigües
i, a més a més,
sense demanar-me'n
permís.


Al meu company, se'l
varen endur per què sí,
la meva mare, s'emmuralla
al davant de les Moires.
Jo desplego els meus
braços al cel,
i, em cau a sobre meu
una calamarsada voraç.
Batussades per tot el cos,
moradencs a la pell,
n'estic col.lapsada....!




Adela Payá i Prats
🍁🍃🍂🌨🌪🌠





dijous, 11 de juliol del 2019

JA S'HI FA TARD...!

CARONT: EL BARQUER DE L'INFERN






JA S'HI FA TARD...!


Ja s'hi fa tard,
queden menys dies
per a prendre comiat.


Et resisteixis a deixar
el teu vestit de borles negres;
li tems a tot allò que no hi veus.


El cos udola, la ment
viatja per tot arreu,
i, l'ànima n'és ben lluny.


El temps ací a la Terra
n'és lineal, es distreu en
els espais tridimensionals.


Ja ens resten menys llocs
on coincidir, la teva cel.la
es contrau de mica en mica.


Els nenúfars blancs, han
dibuixat el teu rostre entre l'aigua
i, les pampalluges de llum


Mig ofegat, com cosset
d'anguila esprimatxada,
et deixes caure envers el fons.


Hoste de les aigües i del
llaquim et descompons entre
rellotges de clepsidres.


T'escriuré una balada trista
què parli de com la mort t'hi
va acollir en renunciar a l'amor.


Aleshores, podràs comprendre
com el dolor què oferim als altres
s'ens retorna en contra nostre.


Com les dolences què provoquem
poden convertir-se en amigues íntimes, inseparables,
fins a fer-nos emmalaltir.


Com no s'hi pot fer mofa dels
sentiments de ningú, ni presumir
al davant de tothom de les malifetes.


Com de fràgil és el nostre cossatge
quan la nostra llum s'hi nega
a residir-hi arran nostre. 


Com peix d'aigua dolça n'has
sucumbit a les profunditats
del flum, home dels empostissats.


Te n'has revestit de molsa blava,
et plaus per plagiar la bravura dels rius, mentre al lluny, llueixes a dintre d'un taüt. 


Hem fet massa tard, i els nostres esperits encara no s'han alliberat de les seves clapes obscurides.                         






Adela Payá i Prats
🎇🌏🚣‍♀️⏳🌒🌠🌚
  
  

dilluns, 8 de juliol del 2019

EL SIGNIFICAT DE LES COSES...!






EL SIGNIFICAT DE LES
COSES...!





El significat de les coses
ha adquirit un gust
ranci, essent tu, arran meu.

Els paisatges dels llenços
s'han difuminat dels seus
colors més exultants,
on una dona de cabells bruns
s'hi passeja silenciosament
amb passets aquietats.


Ella, en contemplar- la, tu,
et fa recordar la teva
covardia,
en no haver volgut
mostrar-te refulgent
al seu davant;
en haver fugit
com un estruç
amb potes voladisses.


Al teu darrere, encara
que no la vegis, hi és ella,
abillada de vels i, de tuls, 
mormolant-te
paraules, només per a tu,
per mitjà dels passadissos
en espiral,
dels cargols de mar.



Et parla del rierol amb túnica
de turqueses,
traslladant- s'hi
d'un lloc a l'altre;
dels teus poemes, que il.lustrant
el vostre amor, s'hi varen
convertir en paper decoratiu
per a folrar murades encolades.

Et fa rememorar instants,
on les promeses incomplides
foren substituïdes
per andròmines.
Et murmureja assalts al cor
per part dels genets de les
hipèrboles i, les metàfores.
 
 
En renunciar a les volences,
els espills on et reflecties
allargassaven mans i, boques
per a sostreure't d'aquest
món, dins del qual, sojornaves.
Segrestat de la teva suposada
realitat, hi formes part, hui per hui,
del concili dels alienats.


El significat de les coses
ha adquirit un gust
ranci, essent tu, arran meu.




Adela Payá i Prats
🌏🏔🏠🏡🌌⏳☎️