JA S'HI FA TARD...!

CARONT: EL BARQUER DE L'INFERN

JA S'HI FA TARD...!


Ja s'hi fa tard,
queden menys dies
per a prendre comiat.


Et resisteixis a deixar
el teu vestit de borles negres;
li tems a tot allò que no hi veus.


El cos udola, la ment
viatja per tot arreu,
i, l'ànima n'és ben lluny.


El temps ací a la Terra
n'és lineal, es distreu en
els espais tridimensionals.


Ja ens resten menys llocs
on coincidir, la teva cel.la
es contrau de mica en mica.


Els nenúfars blancs, han
dibuixat el teu rostre entre l'aigua
i, les pampalluges de llum


Mig ofegat, com cosset
d'anguila esprimatxada,
et deixes caure envers el fons.


Hoste de les aigües i del
llaquim et descompons entre
rellotges de clepsidres.


T'escriuré una balada trista
què parli de com la mort t'hi
va acollir en renunciar a l'amor.


Aleshores, podràs comprendre
com el dolor què oferim als altres
s'ens retorna en contra nostre.


Com les dolences què provoquem
poden convertir-se en amigues íntimes, inseparables,
fins a fer-nos emmalaltir.


Com no s'hi pot fer mofa dels
sentiments de ningú, ni presumir
al davant de tothom de les malifetes.


Com de fràgil és el nostre cossatge
quan la nostra llum s'hi nega
a residir-hi arran nostre. 


Com peix d'aigua dolça n'has
sucumbit a les profunditats
del flum, home dels empostissats.


Te n'has revestit de molsa blava,
et plaus per plagiar la bravura dels rius, mentre al lluny, llueixes a dintre d'un taüt. 


Hem fet massa tard, i els nostres esperits encara no s'han alliberat de les seves clapes obscurides.                         






Adela Payá i Prats
🎇🌏🚣‍♀️⏳🌒🌠🌚