PAZUZU, el rey de los demonios
mesopotàmicos del viento.
LA TOMBA D'UN BANYETA...!
Farteta. Molt esgotada.
Cors escanyats,
mirant pel seu benefici,
sense importar-los
el mal que produeixen.
Tindràs dolor i, no et podré
calmar, ni tan sols assoliré
besar els teus ulls, ni
arrapar-te'n les mans,
menys encara, somniar
els teus malsons ni estiregassar- te'n de les orelles.
Amb l'ànima estrangulada
et vas adelitar per espedaçar-me,
enyoraves guspires trencades,
fetes a la teva mida.
Seré la llàgrima què per
vergonya, no s'atrevirà a
esclatar;
el caramell glaçat a les
canonades;
els dits cargolant-s'hi
enmig dels teus rínxols
acaronant-te els cabells;
la veu trèmula què amb
prou feines, ja li costarà
pronunciar el teu nom; la figura en la llunyania
cada vegada fent-s'hi
més petitona;
la cuca de llum, què de
voler enlluernar-te tant
s'hi va eclipsar;
la pols a sobre dels
encenalls.
Hi vaig poblar molts
dels teus ensomnis
i, ara romanc extenuada
al damunt dels lloms
de les libèl.lules;
revoletegem a l'entorn
del teu cos;
sacsegem els teus
sentiments espicassats,
i, en recompondre'ls
te n'has sortit de dintre
del teu cossatge
on malauradament
s'hi arrecerava un dimoni
emplomallat.
Adela Payá i Prats
🤤😈😠😱😡😳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada