CARCELLERS...!

CARCELLERS...!

No em vulguis tant
fins a esplomallar-me'n
les meves ales de color.
No et somriguis quan hagis
d'arrencar-me-les
una rere l'altra.

No em tinguis retinguda
i, amagada al fons de les
àmfores, sense aire què
respirar-ne ni llum què
em cobegi.

No em facis esclava de
les teves creences
ni delires per què jo
les segueixi.

No em vulguis tant, fins
al punt de fer palès
les teves dèries i, no pas
els meus ideals.

Per on he trepitjat camins,
només he ataüllat què
ansies per ornamentar-me'n
de polseres argolles,
i, d'anells de compresió.

Hi vull ser lliure del tot,
no sento la prioritat per
viure entre captius, què
s'hi complaguin
per engrillonar a tothom.

No em vulguis tant
què humiliar-me et faci
engrossir el cor,
ni t'adelites per comparar-me
amb unes altres criatures,
no em varen crear per a
sadollar les teves apetències
carnals. 

Com tu, com aquell, com
aqueix, he d'acomplir la
meva tasca ací a la Terra.
Hi sóc oreneta als cels, 
estrella de mar a les aigües,
elf a sobre del tarquim.


Carcellers i, carcelleres
a tothora hi trobo,
des de la meva naixença
fins ara;
n'hi ha de tot tipus; des dels
arrogants passant pels cínics
àdhuc els qui representen
el paper de benaurats.

No cal que tanqueu les
portes ni els finestrons, 
de tota manera, acabareu
essent els vostres propis
engarjolats.

En veure-vos entre barrots
pensareu què és la nova
vestimenta a ratlles
grises i, ataronjades,
i, fareu esclatar el riure
per tal de no plorar- ne a soles.




Adela Payá i Prats
🌐⏳🛎🔎🔐🔮📞