UN AUCELL DEL COLOR DEL SOL...!

EL GALLITO DE LAS ROCAS
GUAYANÉS....!

UN AUCELL DEL COLOR
DEL SOL...!



Miro des de la balconada
la cantitat d'edificis
construïts amb tant
mal de gust..i tanta desidia
accelerada.
 .
Els albers què en un temps
passat poblaren la vorera
del rierol, a hores d'ara, n'està
desaparegut, ben assecat.

Les fades i els donyets
què hi varen quedar
sense llar, ara hi fan de
les seves, a les nits,
enmig de la cambra;
reclamen el seu espai.


M'hi aboco per les vidrieres
tractant d'imaginar paratges
naturals entre l'asfalt
i, el formigó, als carrerons. 

Hi puc entrellucar a la llunyania
un follet amb camisa a quadres
gris i carbassa,
hi sembla perdut, cercant
potser on era la seva casa
d'abans...

En un bot hi puja a l'arbre
en front d'on m'hi estic
encimbellada i, per molt què
li parlo, res no em diu.
Per força ha de ser mut, o
qui sap sí sord també.


Des què s'ha instal.lat a
l'arbreda, en obrir els ventanals,
ataüllo menys edificis
i, més boscos, on al bell mig
d'ells, sobreeixen petites
cases rodones, encalcinades
de blanc i, on el riu d'antany
comença a recobrar-ne vida.

Quina meravella, afegeixo,
he d'estar somniant...!

Aleshores, escolto unes
paraules a dintre del meu
cap:  " Qui creu,  crea..."
" Tu, ho has fet possible
amb les teves conviccions."

Dirigeixo el meu esguard
al gnom i, en un tres i no res,
s'ha esdevingut en un aucell
ataronjat;
ell, em xiuxiueja a dintre
de la meua testerola:
què a partir de ja, hi serà
el guardià dels nous
habitatges i, el destructor del
món vell.
Fins i tot, de dintre d'ell, n'ha
fet fora tots els seus neguits.











 Adela Payá i Prats
🌏🏞🏜🌅🌌🚣‍♀️🛏