OBLIDAR...!
Hi vols dormir, sota
l'ombra de l'arbre;
ser-hi la fulla què
a tothora pendola
dels branquillons.
Imitar l'insecte que
fa cruixir
les seves potes;
festonejar el núvol, què de sobte
s'hi posa a dibuixar
figures als llenços
dels firmaments.
Vols escoltar-ne
plàcidament
els aldarulls
dels rierols i, asseguda
a les seves voreres,
abillar-te'n de blaus
i, de glaucs.
Trasmudar-te en peix i ocell
al mateix temps,
nedar i voletejar,
i, a terra refulgir com
un humil llorer,
regalimant
aromes d'essències
subjugadores.
Oblidar, oblidar, oblidar
Fer-ne bombolles de sabó
amb els records,
pipetejar tabac d'herbes seques,
on fumejar l'espai-temps
d'ondulacions continuades.
Introduir-te a dintre
de l'ou còsmic
i, capir el significat
dels interrogants.
Deixar de patir per tot,
acabar amb el sofriment,
desmaterialitzar-te
d'aquest planeta
on poder cobrir de petalines liles
les esfèrules galàctiques.
Oblidar, oblidar, oblidar
Adela Payá i Prats
🎹🎷🎵🎼🎻🎺🥁📱
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada