FRUGALITAT DE LES
ESTIMES...!
Com pot imaginar algú
què hi precisava d'aqueixa
transformació teva,
quan un jorn a l'atzar
a dintre del teu cap,
s'hi presentaren un
reguitzell de putxinel.lis.
La teva veu tan greu,
s'hi va insonoritzar.
Andarejava pels viarons
sense brúixola,
amb agulles rodolant
d'un punt a l'altre.
De braços arreplegats,
constrenyent- t'hi
de mica en mica,
hi vas empetitir l'amor
què a tothora ens declaràvem.
Mentre els llavis en feien
de portons a les esplugues
de batents barrats,
els ulls, s'enterbolien
de llambregades entelades.
Les mans, les nostres mans,
es transformaren en monyons,
i, les pellofes s'hi varen
impermeabilitzar envers els amanyacs.
Ningú mai no hi podrà
comprendre,
com de sobte, les volences,
puguin assemblar- s'hi als
vitralls trencats,
força enclavats al cor,
fent- te dessagnar de roig
enmig dels camps primaverals.
Absències de rostres
trencaclosques;
un arrufament de mirades
ensopint- se.
Abaltiment de cossos
jeroglífics,
bategades minvant i,
un colpiment feroç a l'ànima
que encara no et deixa ni alenar.
Adela Payá i Prats
😒😌😫😯🤐😮🙃
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada