PENSAMENTS ESTIUENCS...!

PENSAMENTS ESTIUENCS...!

Ja hi ha arribat el temps
d'estar-me'n en pau
amb mi mateixa.

No cerco gairebé
cap cosa,
cap esdeveniment;
la frugalitat dels fets
em produeix una mica
de cansanci.

No espero res,
m'estic a soles, bé
llegint o escoltant
música..o andarejant
enmig de la Natura.

Començo a convertir-me
en un ésser de neulines.

M'agradaria no sentir-ne
cap necessitat,
però encara les tinc.
És obvi què no s'hi pot
enyorar el què no n'has
tingut o el què no n'has
conegut.

Les carències en gran
mesura, tothom les hem
patides,
però quan es creix amb
un amor constrenyit
i, amb unes quantes
batzegades,
un, aprèn a sobreviure
malgrat els inconvenients.


Vols arrapar-te'n als
braços dels teus amants;
murmurar-los a les oïdes
tendreses amorosides,
carícies de mel.
Vols suplir la mancança
d'amor amb cossos d'homes,
però la gran majoria d'ells
només saben estimar
mitjançant les pellofes,
les ànimes, les han estripades.


A la fi, te n'adones de quan
dificultós n'és mantenir-te
connectada amb algú.
I, un jorn, de cop, hi dius
prou...!

A poc a poc, hi vas desfent-te
de la teva corporeïtat,
la teva veu s'acalla,
els desitjos es mitiguen;
deixes de traçar-te'n
unes metes, perquè ja no
vols res de res,
per tu, el fet d'alenar ja n'és
molt i, sí per atzar, et trobes
amb les Parques, ho veuràs
com quelcom natural.
  

Avui, romanc una mica
al marge de les catàstrofes
quotidianes;
el cor em diu que pari
de llançar-li'n tantes
fletxes;
i, sense gaire empeny
per plorar o per riure'm
li responc: què li'n faré cas.

Eternament agraïda a la Mare
Terra i, a la Mare Natura.
Espero poder retornar-vos
tot el què heu fet per mi.
Només em resta
oferir-vos tot el meu amor
immens, què n'és excels.




Adela Payá i Prats
☺🙂🤗🤔😥🙂☺