PLAER AMB LES
DOLENCES...!
M'has embenat els ulls
perquè no volies
llegir els missatges
inserits a sobre
dels meus arc iris,
després de la tempesta.
Me n'has nuat les mans
amb els tirants dels
teus pantalons,
per a l'instant, deixar-me'n
lliure enmig dels bassiols.
No volies què t'estimés,
et senties forçat
a fingir el què no arraulies
a dintre teu i, d'una rampellada
me n'has arrapat la pell.
Les teves unglades han
llaurat tresqueres envermellides,
i, no et donaré pas el gust
de sadollar-te'n amb mi.
Sí què hi puc dibuixar el teu
cos nu, fins i tot cisellar- lo,
recobrir-te'n de fang
i, deixar què t'assequis al Sol.
Però ja n'he perdut les ganes
per voler-te. Marxo amb el
teu esbós de línies traçades
a sobre del meu blog.
Ens vam enredar en una
mateixa madeixa de llana,
per equivocació;
a tu,
t'agradaven els colors clars,
a mi m'encisaven els llampants.
Només cal descabdellar-nos
de la troca i, què cadascú
prossegueixi el seu camí.
De les esgratinyades et faré
un collaret de robins,
per a que no oblidis jamai
què malgrat no estimar-me'n
et delectaves infringint-me'n
un munt de sofrences.
Adela Payá i Prats
🎈🎇🎆🛑🎶🥁🎹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada