FUIG, SINÓ VOLS ESTIMAR...!

FUIG, SINÓ VOLS
ESTIMAR...!


Sí has d'emprar paraules
què deixin nafres a l'ànima,
si us plau, no t'apropis.

Sí a cada revolt del camí
has d'humiliar-me
amagat de tothom,
sí us plau, no t'acostis.

Sí et complau sadollar-te'n
amb uns altres cossos,
aleshores, siguis sincer,
i, no et  comprometis amb
mi, ni em facis il.lusionar-me'n  
amb el què no hi pot ser.

Sí em vols una mica,
no em menteixis més,
ni recreïs escenaris
esgarrifosos, per a fer-te
passar per víctima i, jo
per botxí, en prendre la
determinació de trencar
la nostra relació.

Sí viure amb tu, ha de ser
un continuat acte de possessió,
queda't on estàs i, no traspassis
el llindar.

Sí penses però no sents
a dintre teu, el significat
de l'amor, no cal que fingeixis
aquests sentiments.
Tan sols has d'aprendre
a ser-ne franc amb tu mateix.

Només et demano que no
em vegis com la teva
fàmula, cortesana o servent,
perquè no ho sóc...!

Quan vulguis conèixer
l'amor de veritat, estaré
disposada a agafar-te'n
de les mans, mentrestant,
hi pots seguir amb la teva
cacera de preses,
sí això és el què et fa
excel.lir-te'n de la teva masculinitat.





Adela Payá i Prats
🐂🐵🦍🐖🐽🐏🐄🐑