DE VERITAT, ...ON ETS...?

DE VERITAT, ...ON ETS...?

És cert, amb tu tot
n'era possible,
qualsevulla imaginació
nostra, refulgia d'evidències.

No va haver-hi  cap tipus
de negació;
rodolàvem per tot arreu amb
idees en expansió.

N'érem dos parotets
emprenent vols més enllà
de la Terra, batent les nostres
ales translúcides, sense descans.



És cert, què els enemics
de l'home, s'hi varen ficar
al bell mig de les nostres
vides;
ens ompliren de xips, fins
a emmalaltir- nos-en.

Poster, ara, resideixis a les
grutes dels experiments,
perquè essent en vida
podia percebre els laments
de la teva ànima.

Tal vegada, al qui vam soterrar
hi va ser a un clon teu,
i, tanmateix, n'ets ben viu.
Mira què la vida n'és de perplexa...!


Aquest desvariejament meu
obeeix a una mena de quimera,
per tal de voler insuflar-te de vida
en un espai-temps, on tot n'és confús.

L'ànima de bestiola què per
un temps et va posseir,
t'hi va destrossar de mica
en mica.

Cada pensament s'alterà,
els sentiments desaparegueren,
les emocions es rebliren de rou
i, d'ànsia viral amb propòsits
de provocar-ne situacions
maldestres.


Te'n vas anar ganyolant com
els llops assalvatjats,
i, no deixo de preguntar-me'n
hui per hui, on és el teu cos
de veritat i, on rau el teu
esperit...?

Teníes raó, ...Ens queda tant
per esbrinar, tant per dir-nos,
tant per endevinar ...!
A quin joc desmanyotat
ens van sometre els
destructors de vida...?


És cert, no entenc res de res.
Cada volta en sé menys.




Adela Payá i Prats
🤤😓😲😢😦😩😳