TOCATA I FUGA...!

TOCATA I FUGA...!

Hi vam ser molt feliços
aquell dia d'estiu
quan amb peus
descalços
xafigàvem llunes
de sorra, reflectint-s'hi
a l'oceà.

Somniàvem, aleshores,
en globus dibuixats
de papallones,
la vida en feia gust
a dolç i, a la teva llengüa
habitaven nins diminuts
què jugaven a fer- me'n
cosquerelles.

Aquells instants n'eren
banyats d'una joia salabrosa,
d'una llum blavenca
què de tant en tant,
s'hi escolava pels porus
de la meva pell...

El nostre amor s'hi capficava
per tatuar- nos
moradencs al coll,
per escriure-nos missatges
als cossos,
per cercar indrets a les grutes,
on poder llevar-nos la roba
i palpejar- nos.

La nostra intensa passió
hi va atraure a la lluna
bruixa,
què amb espurneigs de
centelleigs platejats,
hi va interposar murades
al bell mig dels dos.

De llavors ençà, què
corretegem
pels vessants oposats
a les muntanyes, on els
enamorats es converteixen
sobtadament
en autèntics desconeguts.

Tu, et recobreixes de capes
diamantines, a la recerca
de la perfecció,
jo, segueixo estavellant-me
contra els canons d'aigua,
reneixent entre les imperfeccions. 



  

Adela Payá i Prats
🤤😲🙁🙃😤😦😩