Pluja de pensaments

dijous, 3 de gener del 2019

HUMANS DE MENTIDA...!

FRANCISCO DE GOYA

HUMANS
DE MENTIDA...!

No miris, no miris,
no cal que ho facis.

No pensis, no pensis,
com ho fas de sovint.

Sí pensessis, no n'hauries
actuat com una bestiola,
o tal vegada,
pel fet de ser-ne fera ferotge,
no hi estiguessis capacitat per a enraonar.

No llegeixis, no escriguis;
potser, desvetllaries sentiments a dintre teu, que voldries mantenir- ne ben abaltits.

Segueix ocultant-te
al llindar de la casa,
força espaordit, on poden
escolar-se'n entre escletxes:
fadetes amb missatges
esgarrifosos.

No hi donis la cara,
viu com feristela al fons
de la llodriguera;
posa't la millor màscara que t'amagui de la teva feresa,
i, continua fingint
tot d'un seguit,
com ho has fet tostemps.

A la vida he d'agrair- li
tenir-te com enemic i, no pas com amic.

En cap moment no hagués sospitat que n'haguessin bèl.lues disfressades d'humans.

Adela Payá i Prats
😎👺👹😈👽

A UN VELL QUE Hi FA CATÚFOLS...!

JOAN MIRÓ

A UN VELL QUE Hi FA CATÚFOLS...!

Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!

N'has relatat tantes històries mentideres, què et surten saliveres de dintre dels llambrots.

Les paraules força ofeses,se n'han intercanviades de lloc i, li n'han donat al text un altre sentit.

Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!

Què per tal de recuperar-ne
la jovenesa, t'arrosseguis pel terra, petonejant sabates embrutides de ingènues jovencelles.

No gaire et revitalitzaràs d'una alenada de més, ni allargassaràs la teva essència de vida, passejant-te arran d'una nineta.

La mort, la duem inscrita a l'interior de les nostres cèl.lules i cap afegitó adúlter, no n'haurà de reviure en tu, al jovenell força esgarriat.

Ni flors, ni bombons, ni cistells de vi, com a ofrenes, envers les mullers, et retornaran la llisor de la pell,
ni aqueixa forta musculatura,
ni tan sols, aquell llambregar resplendent i, menys encara, la mesura tendrívola de les teves
dues ùrpies.

N'ets al final del senderol i,
el teu estel al cel,
comença a amortir-se;
per a encendre's de nou, et demanarà que li entreguis la teva existència,
que de mica en mica,
llangueix com fiullam
empal.lidit.

Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!

Ja no calen més panòplies per protgir-se'n. N'ets al descobert,
les veritats t'han delatat
entre els teus amagatalls,
on ara mateix,
s'hi han posat a càrrec
de les luminiscències.

Adela Payá i Prats
💜🌻🦋☻🌲

LES QUERENCES FETES MIQUES...!

DROSERA BURMANI
( Planta Carnívora )

LES QUERENCES
FETES MIQUES...!

Tot el que n'havíem
de fer ensems,
s'hi va dissipar,
esbargint- se entre
altres mans alienes
i, galtes botinflades.

Empelts i més empelts,
traspassos i mudances;
les estimes mancillades
n'havien ofegat els
sentiments més purs.

Traslladament a uns altres
paratges,
on conviuen rostres amb
caràtules,
on les paraules reflexteixin
el contrari del què s'hi sent,
on tot n'és un ball de màscares
amb succedànis amorosits.

Rierols i, més rierols d'aigües tèrboles,
on els peixets s'hi moren tots
els dies,
on els llaguts sotsobren a cada minut,
on a la llum solar, els núvols l'impedeixen incidir.

Tot el que n'havíem
de fer ensems,
hi va agafar una mena
de resclosit amb taques
de floridures.
Els teus ulls dos fongs
verdosencs multiplicant-s'hi
per segons.

A l'amor el vas abillar
de podridura amb
espardenyes de canem i,
en un trau del jupetí,
hi llueix una flor carnívora.

Vinyataire amb peus descalços, trepitjant amb ràbia
grans de raïm enamoradissos,
per tal d'oferir-ne ruixats de vi
negre a les donzelles de torn.

Adela Payá i Prats

🍇🍄🌾🌲💜

dimecres, 2 de gener del 2019

UNA MISSIÓ QUE ACOMPLIR...!

UNA MISSIÓ QUE ACOMPLIR...!

Hi veig moltes estrelles dansar
a dintre del poalet emplenat
d'aigua clara, sota un arbre encantat.

Aigua diamantina, espurnejada
de brillantor, què a tota mi
m'encisa de sortilegis.

A d'ell, a l'home avinagrat,
l'he contemplat enganxat
d'un braç d'estel,
escridassant com un foll.

Ploriquejava llagrimons
platejats i, en remoure el líquid
amb la mà, a dintre del cubell,
la meva pell n'ha restat tatuada amb la seva imatge per tot arreu.

Ara balla per sobre meu,
travessa el meu cos de dalt a baix, coloreja de molts pigments la meva cotna i, aquest vespre hi semblava una apatxe.

Hi veig moltes estrelles ballar a dintre del poalet emplenat d'aigua clara, sota un magnoli enrossit.

En abocar-me dessobre d'ell, un tentacle d'esquerdill, me n'ha dut a recer d'un elf estel.lar,
que tot d'una, me n'ha retornat
els meus contes lladrunyats per la paüra d'una muller esporuguida.

Al matí, en descloure els ulls, un grapat de donyets, se'n sortien de les arestes d'una llamborda trencada.
Al meu llit se n'han pujat, tots alhora,
el rostre me l'han esquitxat amb perfums de roses, i en emmirallar- me en un petit espill, que m'han mostrat,
me n'havia transformat en una fada ben menuda, la qual, havia d'acomplir- ne la missió de desenganxar criatures amoïnades, des dels astres esberlats i,
de recuperar- ne llibres infantils soterrats als espais jamai albirats per ningú.

Adela Payá i Prats
.🐽🤣😎👿☻

MARE NATURA...!

MARE NATURA...!

Mare Natura, nina d'ulls d'esmaragdes amb cabells bruns, què ens has guiat pels llocs dels encanteris i pels paratges màgics.

Enagos de puntilles vistoses
ens hem empolainat amb clapes
de ruixims blavinosos,
on uns raigs carbassats
ens han fet de barretines.

L'astre Sol a sobre de la meva pell me n'ha inscrit missatges amb aquarel.les esgrogueïdes, on un centelleig de moltes llumenetes llampeguejants,
me n'ha endinsat en una càpsula envitrallada..

Tot ho hem clissat, cada petita essència l'hem compresa,
l'hem integrada al nostre interior
i, com l'ocellam parlem el mateix llenguatge d'ales enlairades i, de càntics clamorosos.

Catifes de floretes blanquinoses, acaronen els nostres peus desabillats, mentre un esquirol esporuguit, grimpa delerós per una frondosa carrasca.

Mare Natura, nina d'ulls d'esmaragdes amb cabells bruns,
a cadascun de nosaltres ens has anellat amb polseres de tiges glauques i collarets de glans.

Ens murmures vocables aromatitzats amb perfums mentolats,
a cau d'orella ens transmeteixis paraules amb sibilàncies de dolceses i, a més a més,
afegeixis: que no triguem gaire en retornar novament.