 |
| JOAN MIRÓ |
A UN VELL QUE Hi FA CATÚFOLS...!
Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!
N'has relatat tantes històries mentideres, què et surten saliveres de dintre dels llambrots.
Les paraules força ofeses,se n'han intercanviades de lloc i, li n'han donat al text un altre sentit.
Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!
Què per tal de recuperar-ne
la jovenesa, t'arrosseguis pel terra, petonejant sabates embrutides de ingènues jovencelles.
No gaire et revitalitzaràs d'una alenada de més, ni allargassaràs la teva essència de vida, passejant-te arran d'una nineta.
La mort, la duem inscrita a l'interior de les nostres cèl.lules i cap afegitó adúlter, no n'haurà de reviure en tu, al jovenell força esgarriat.
Ni flors, ni bombons, ni cistells de vi, com a ofrenes, envers les mullers, et retornaran la llisor de la pell,
ni aqueixa forta musculatura,
ni tan sols, aquell llambregar resplendent i, menys encara, la mesura tendrívola de les teves
dues ùrpies.
N'ets al final del senderol i,
el teu estel al cel,
comença a amortir-se;
per a encendre's de nou, et demanarà que li entreguis la teva existència,
que de mica en mica,
llangueix com fiullam
empal.lidit.
Se't veu el llautó,
vell corrugat ...!
Ja no calen més panòplies per protgir-se'n. N'ets al descobert,
les veritats t'han delatat
entre els teus amagatalls,
on ara mateix,
s'hi han posat a càrrec
de les luminiscències.
Adela Payá i Prats
💜🌻🦋☻🌲
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada