PARLANT DE CÒDOLS...!

PARLANT DE CÒDOLS...!


Amb polsim de pedregam
hi vas empolsegar
les nostres estimes...!


Arrosades pel terrís
hi donaven de menjar
a les papallones reials.


Els meus cabells s'hi
retornaren blancs, com la neu;
els meus ulls,
hi feren la volta a redós del món
i, en ser- hi, de nou,
lluien com perles albines.


Amb llinyols de pedruscalls,
et vas delectar per sargir-me
els llavis, dels quals,
ja no hi van poder brollar-ne
més paraules,
reclamant-te  justícia.


Et vas aliar amb els qui
omplin les nits de més foscam
i, amb els qui combreguin
agafats de les mans,
amb les aurores empeltades
de muses maldestres,
sostenint caps tallats
entre els palpissos dels
seus dits ancorats.



Amb enfilalls de macolins,
vas voler-ne clapejar de quitrà
les nostres querences,
i fins i tot, tristament,
et jactaves de les teves argúcies
tan vils i, menyspreables.
De les rodes de moldre,
se n'ha escapolit un home
estrany, força esprimatxat,
afegint: què ell, només hi va
venir ací, a la Terra,
per a fer ne sorna dels Plans
Divins de la Creació...!


Al bell mig, del seu pitram,
ara mateix, s'hi disparen
codolells,
tombant i, enderrocant:
il.lusions, esperances de vida,
 joies, i, projectes novells;
però, uns éssers platejats,
l'han ficat novament a dintre
d'un fòssil mil.lenari.








Adela Payá i Prats
     😐😑😶😏🤔