MALENCONIA...!

MALENCONIA...! 

Hi sento la remor
del silenci,
imaginant unes altres
possibilitats. 

La teva partença,
nena,
me n'ha deixat un forat
immens.
 Una buidor estrident.
Me n'has fet recordar imatges
d'un temps endarrerit,
on un ninot sortit del
congelador, balbotejava
mots quequejats.


Rememorat l'home de gel,
el qual, em va recobrir de
més i més gelabror.

Ell, no n'era conscient de què
les ànimes hi tenen un punt
final de sofriment.
No s'hi pot abastir-ne més
sofrença, de la que ja no hi té cabuda.

Dels replecs de la meva pell,
encara hi puc estiregassar
coàguls perlats,
de tant abundosa fredor.

Com de vegades, el què
hi sentim, pot fer- nos espetegar
per dintre, entre clamoroses espurnes, en oposició a les tremolors oscil.lants del cos.

Has marxat, nena,
com tots ho fan, mentre
em quedo amb els baguls
omplits de recordatoris,
brodant llàgrimes de cotó-en-pèl
i, sargint- me les ferides del cor.

Al lluny, amagat tostemps,
l'home de gel, hi fa esclatar
el riure de sovint;
però el què desconeix és: que un jorn, trobarà a faltar allò
que la vida amb molt d'amor
li'n va oferir.

Aleshores, se n'adonarà de les veritats i, rebutjarà aqueix,
el seu món de falset i resclosit,
teixit amb fils d'algues i,
carmí de llavis siliconats.





Adela Payá i Prats
          🕸🕷👄🙃🌻🎵