UN VOL DE DOL...!
Una assutzena de closca enrossida. Un sospir profund, pels raigs assolellats, enllumenat.
Les llàgrimes barrejant-s'hi, amb la dolça plugineta.
Aleteigs d'ales mullades, que no hi assoleixen batre el vol.
Un passat jaspiat de llautons enfosquits, que no hi puc arrencar-me'ls.
Tu, recordant-me versets que hi vas escriure quan suposadament em volies.
La mort, a racer dels dos, amb amenaces de dol; xiscles dels voltors, velejant.
Territoris delimitats per la paüra i, la mandra; accions en vana quietud.
Les paraules somortes, a les grutes enrogides dels llavis silents.
Inacció manifesta, descans sempitern a sobre de les màrfegues dormilegues.
Aucells missatgers, canonejats a meitat de la seva trajectoria.
Tu i jo, amb enfilalls cadavèrics, eternament acugulats, entre flames eixalades.
Adela Payá i Prats
💣💥♨️🥁🕊.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada