FRANCISCO DE GOYA
HUMANS
DE MENTIDA...!
No miris, no miris,
no cal que ho facis.
No pensis, no pensis,
com ho fas de sovint.
Sí pensessis, no n'hauries
actuat com una bestiola,
o tal vegada,
pel fet de ser-ne fera ferotge,
no hi estiguessis capacitat per a enraonar.
No llegeixis, no escriguis;
potser, desvetllaries sentiments a dintre teu, que voldries mantenir- ne ben abaltits.
Segueix ocultant-te
al llindar de la casa,
força espaordit, on poden
escolar-se'n entre escletxes:
fadetes amb missatges
esgarrifosos.
No hi donis la cara,
viu com feristela al fons
de la llodriguera;
posa't la millor màscara que t'amagui de la teva feresa,
i, continua fingint
tot d'un seguit,
com ho has fet tostemps.
A la vida he d'agrair- li
tenir-te com enemic i, no pas com amic.
En cap moment no hagués sospitat que n'haguessin bèl.lues disfressades d'humans.
Adela Payá i Prats
😎👺👹😈👽
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada