UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...!

UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...! 

A trenc d'alba
un cant punyent;
veus colpidores,
enredant rajolins
daurats, a sobre
de les heures
capritxoses.

L'anouer centenari,
desemperesint- se,
entre el seu fullam
glauc, acollint-ne
fils de llum matiners.  

Tu i jo, cavalcant
somnis d'escorça
bruna,
entre somriures
d'espurnes glauques.

A trenc d'onades,
la mar amb els seus
tridents d'escuma
eixalbada,
ens fa memòria,
què al seu cor de
turquí,
en tenim un escambell
amb els nostres
dos noms
sargits de turqueses
i, romputs coralls.

A boqueta de nit,
pujàvem esglaons
de núvols,
per a retrobar-nos
en aqueixos seients
porpres, que durant
anys i, algunes vides
hi vam anar teixint
a pleret. 

No n'és temps de
continuar-ne amb
els amagatalls;
o de fer-ne el paperet
d'amoïnat.

Ix del sotabosc,..!

L'arbre te n'ha delatat,
ha arribat l'hora de què
et llevis la disfressa de fong
i, donis la cara. 

Sí encara disposes
de llavis i, de llengüa,
almenys, hi parlariem
de les escarransides ombres.




Adela Payá i Prats
             🌞⭐🎈🌲🌳🍁🍂