UN SENTIR OSCIL.LANT...!

Rafael Monti, escultor Italià

UN SENTIR OSCIL.LANT...! 

No calen els comiats
quan un taral.leja, de sovint, paraules amorosides.

Tampoc no n'és precís
llostrejar el rostre de l'estimada amb abaloris esclarits.

Ni ornamentar ulls empolsegats d'espurneigs, per espigues marcides.

Ella, empolainada de vels nívis,
s'hi passeja arran teu,
on a les nits et vigila els teus somnis draconians.

Hi posa a sobre del teu ventrell, bengales curatives, què per dintre teu, fumegin i escampin essències guaridores.

No calen mots estridents
ni absències de moixaines,
quan a la teva amada,
li'n declamaves poemes d'amor.


Aleshores, quina cosa estranya
hi va fer enderrocar:
els sentiments, la fermesa,
i, aquella bogeria per estar-vos  tostemps arrecerats a les nits,
un, a frec de l'altre...?

Potser, un cor, s'hi va capgirar a l'inrevés, pel gust de contraure's
de cap per avall i, els ulls el seguiren amb llambregades trabucades...?

On hi era el cel s'hi allotjava la terra. On hi eren les catifes de llacor, residien gramalles d'atzurita?.

Al teu amoret, el vas acoltellar
amb ganivets de turquí i, de carabrú....?   Per què ho vas  permetre?

Adela Payá i Prats
 🤗😘😙♥️ 🦋🍁