JA N'HI HA PROU...!

JA N'HI HA PROU...!

No em mostris la teva
tendresa fingida,
quan dels teus ulls
nevisquegen
flocalls de neu. 

Ni m'acaronis amb mans assuaujades,
amb intecions d'exposar-te'n
amb garres acoblades
d'unglades afuades,
entre una munió de pèls. 

Fes-te a un costat i,
no em maltractis més,
no vulguis fer-me creure
més engalipades actuades.

Esborra'm de la teva llesta,
on hi fas anotacions de les
teves caceres;
no hi sóc animalot per a ser-ne empresonat ni devorat;
com tampoc, hi sóc nineta de passarel.la per on anar- hi
exhibint el meu cos.

Aparta't del meu camí,
no vull entropessar-me
amb el teu cos de rocam;
amb les teves cames
ondulades, simulant cossos
de serps cargolades;
menys encara
amb el teu cor de camaleó;
i, sí vols tenyir- te de porpra
fica't aquest poal de tintura lila,
per sobre teu.  

Les teves actuacions hi són un espectacle patètic, què gairebé ningú, no voldria entrellucar
ni de ben lluny. 

Vés allà on brama la tonyina...!

Adela Payá i Prats
   ❄🤤😝😲😳