UN COR CRUIXINT....!
Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?
No hi seré arran teu
per a eixugar-te'n
les llagrimes;
no et podré fer petons
a les galtes, sense
foradar- te- les;
ni tampoc arraulir-me'n
entre els teus braços
de vímet.
Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?
Ni tan sols podré escriure't
dolces paraules
a sobre dels palmells,
ni llaurar-te el teu cos
amb llavis de carmí lilà,
com tampoc, mossegar- te'n
els lòbuls de les orelles.
Quan despertis del teu
mal somni, hi seràs conscient d'aqueix amor,
que hi vas reprimir,
convertint- lo en la teva
dolença més cinerària.
Al llindar de les portalades
cèliques,
ressuscitaràs les il.lusions adormides,
què em vas retornar,
totes elles, emborratxades
de cloroform.
Tanmateix, les veus garlaires,
amb tonalitats blaves
et diran: que ja no hi pot ser;
el temps de les estimes
n'és ajaçat enmig
de les crestes flavescents,
trepitjat per les valls
espigades de blat.
Adela Payá i Prats
🍁🌳🍂⭐🌞 .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada