FUGINT D'EROS...!
En un dia, de cop,
tot s'hi va capitombar,
perquè sí;
les paraules hi varen
adquirir-ne un altre to,
perquè sí.
La revenja,
volia ser-ne servida
en plats de porcellana i,
copes de cristall
de Murano.
N'era més senzill
fer- ne el paper de l'ofès,
que no pas lluitar
per les estimes.
El camí trobat
no s'hi volia reconèixer.
N'hi havia la paüra
per convertir-se en ésser enamoradís.
Millor:
l'aposent de l'esgotat,
el seient al darrere del bus, l'unicorni d'ales retallades
nuat a l'arbreda,
l'alcova amb trespol de fang,
sense cap ni una vidriera,
les crineres espremudes
a les mans envellides,
d'aquell ancià, el qual,
delirava encara,
per fe-ne assajos
d'amansir una dona i,
no pas d'aprendre
a estimar-la de debò.
Perquè sí,
s'hi va entossudir per posar-li'n fronteres a les volences;
nàufrag de la tendresa,
només s'hi mantenia a flotació
surant per sobre de les
pellofes relliscoses.
Adela Payá i Prats
♠️♦️♣️♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada