UN BRI DE BLANCOR...!
Fred i més fred,
la casa, hi sembla
un congelador,
com els comiats
que mai no n'hagués
pensat que succeirien.
Com les tirallongues
de paraules inscrites,
invisibles, a l'ull humà;
que cap cosa no
explicaven;
com el teu salvatge
abandonament,
de tots dos plegats.
Perquè sí, perquè això
és el què toca viure.
A contracor i amb l'ànima
fet miques,
amb gerres reblides d'incomprensions,
perquè l'amor no
s'hi pot entendre.
Inexplicables
esdeveniments;
accions irracionals,
capritxos atzarosos;
on avui, m'he aixecat
del llit,
amb un pes immens,
amb una pena que em feia
esclatar de melangia.
Als somnieigs, mentre
recollia closques de petxines
a vora de mar,
tu, et desfeies al meu davant,
com calitja enlluernada pel Sol.
Et palpejava de pam a pam
i n'havies desaparegut;
plorava desconsoladament
i, la mar compassiva,
em va vestir d'onada albina;
volia arrencar-me somriures d'atzurita en agrunsar-me
entre catifes de turquí.
Malgrat el seu esforç,
al lluny, hi podia clissar llambregades entristides
d'un home fosc,
bevent cervesa.
L'escuma nívea
a redossa del seus llavis
mústics i, silents, li'n dibuixaven gargots ballarins, què tendrament, al voltant d'ells, me n'hagués volgut arraulir.
Adela Payá i Prats
♥️🌞☀️⭐🏝
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada