DE FARSAIRES I, FINGIDORS...!

DE FARSAIRES I, FINGIDORS...! 



Parlàvem dels roures,
en concret, dels teus;
de les auledes,
de les bardisses i,
de les violetes.

Dels monestirs del Cister
a Catalunya;
de les vinyes i, del vi,
dels perfums de la ginesta,
i, de les plantes selvàtiques.

Dels poetes: Joan Vinyoli,
Vicent Andrés Estellés,
Miquel Martí i Pou,
Kavafis, i tants altres més.

Però res no t'importava...!

Dialogàvem dels amors i, dels
desamors,
de: " l'ars amandis"
però de les teves aspres
intencions, d'elles,
mai no hi vàrem dir ni mu,
ni piu.

S'assecaven els tendrívols branquillons del nostre arbre,
i, a la primavera no n'hi haurien
ni flors, ni fruits a l'estiu.

Però res no t'importava...!

Fronteres de pell amb cües i, escates; amb pèls i mocs, ressorgirien per sempre.
Pous excavats a les galtes,
volent-les emmalaltir
d'exudats verdosencs,
et batejarien amb el nom:
d'el " Malalt Imaginari ".

D'un ésser malaltís,
que hi confonia el tot amb el res; quan als desitjos de la carn, anomenava: amor i,
quan dels seus ulls, s'hi llançaven
dards a poca distància.
De les profunditats,
n'era un pròfug ensinistrat.


Aniquilació de rostres,
quan la por llaura conreus esporgats amb recances.
Ùrpies arrapant teguments
amb placidesa.
Barrejat de mots pudents i,
de noms garlaires;
accions emperesides;
amorositats d'aparences,
on tot hi pot fer-ne flaire
a ous podrits;
on d'una pintura magistral
tan sols s'hi pot admirar
el marc del quadre i, no pas
el seu contingut. 

               Però res no t'importava...! 

Ceremònies dels <egos> entortolligats, que han arribat ací, empolainats d'arlequins,
per tal de fer-ne dringar els seus cascavells, una i altra vegada.

Repetició d'ignominies, als llambrots dels farsaires i, dels fingidors....!

Fàstic i, molt de cansanci,
a més a més, d'un avorriment,
què s'hi pot perllongar
per una munió d'anyades.



Adela Payá i Prats
         👿☻😻👇👎💣💄