L'HOME QUE VOLIA SER DE: ROCALLA.

L'HOME QUE VOLIA SER DE: ROCALLA. 
 

Tot ho confonia:
rajoles en lloc de vidres,
fusta en comptes de metall,
còdols en lloc d'ulls i,
cors cuirassats amb
drupèoles de magranes.

Paraules dibuixades
com retalls de nines;
plomes per potes;
i, flors amb aparences
 de rostres.

Qualsevulla cosa n'era
traslladada del seu setí
originari, a un altre
de ben diferent;
trencaclosques inacabats
amb peces mal encastades.

De l'amor un aiguabarreig de formes i, figures amalgamades, contretes, extraient com semidéu creador, unes altres textures.

N'era procliu a creure què
el seu cor bategaria més ràpidament en sentir- se enamoradís d'algú què l'inspirés
un sentit canviant de les coses.

Hui per hui, ompli safareigs
d'aigua porpra i, s'esquitxa de sovint, com si volgués
batejar- se a cada cop amb noms diferents.


 

Xipolleigs de ruixats carbassats com escorces de mandarines, li n'han buidat l'enteniment, i afegeix que se n'ha enamorat d'un rocall amb el qual dialoga paraules somortes.

Tots els dies, agenollat al seu davant li'n demana el seu oracle d'existència com a pedruscall.  
I enllà, el veureu rígid i fosc
amb les mans en direcció al terrís, pronunciant mots inintel.ligibles.


Com ésser amorós del rocam,
 hi vol metamorfosejar-se en pedram endurit i, estàtic,
no delera per fer-ne cap moviment, la seva passió: l'immobilisme.


Ho assolirà...?



Adela Payá i Prats
 😎😂🤣