TROSSETS DE BLAU...!

SIRIUS I LA TERRA

TROSSETS DE BLAU...! 

Vinc d'un lloc
on tot n'era omplit
d'aigua. 

La professora de dibuix
em preguntava:
" sí són humans,
com respiren sota l'aigua? "


Respiren per brànquies,
són una mena d'homes
i, dones peixos.

Hi vaig ser una d'ells,
el què ignore és on s'hi
troba aqueix estel... Tal vegada, Sirius...?

Potser, en una altra vida,
on qualsevulla cosa refulgia
de blau i, salvàvem vides de criatures ofegant- s'hi.

N'he segut corsària dels mars
del Nord, els més gelats,
on el líquid cristal.lí hi lluïa
de glaçons de gel.

Al meu company el vaig veure enredat entre xàvegues de metall, i cap cosa, no hi vaig poder fer- ne per rescatar- lo.

Segueixo cercant al fons dels
oceans, al meu extraviat estimat, què amb llambregades de solfejades em deia que marxés.

A les nits, a dintre de les grutes, encenc fogueres, per sí de cas, les seves lluminàries, assenyalen
el seu viarany a continuar.

Foguerades resplendents
fent- ne  de fars, a tos aquells, què s'han perdut enmig del pèlag.

Amb vestit de peixet,
cadascun dels jorns,
deslliuro vides humanes,
què els germans dels mons d'atzurita, hi donen abric
a l'estel, on m'hi vaig
hostatjar, fa milers d'anys llum.

A alguns, no arribem a temps,
i, els deixem surar al bell mig de la mar, però abans, hi parlem amb les seves ànimes, oferint- les molta calma i tranquil.litat.




Adela Payá i Prats
             🏊‍♀️🏞⚓💙💦