TU...!
QUI ETS,TU...?
Tens els pòmuls foradats
per aquelles broquetes que injectaren verins amb pinzellades
de llengüa arrodonida.
Per aqueixes espigues de blat, empelts de banyetes malaurats,
què al teu cos rebliren d'escletxes.
Cercles ondulats, què cada vegada més de pressa, barrinaren galtes fins a descarnar- les i, fer- les davallar als inferns.
Juguis amb els cors, de la mateixa menera que t'atipis de pastissos,
i, no saps que un bitxo sé t'engolirà.
Col.lecciones cromos d'humans com morts ocultades al dessota d'una escultura, on una dona ferma lluita amb coratgia.
Gusarapes fent- te mossegades als budells, aleshores, se'n sortiran pels clots enmetzinats, on sense fesonomia, hi restaràs
L'inconegut, no hi serà reconegut per ningú, vagarejarà enmig de les obagues i, quan vulgui tenir- ne renom, tanmateix, tothom exclamarà:
Tu..!
Qui ets tu...?
El qui feia sorna de tot,
el qui ultratjava les dones,
i, donava de menjar caviar d'esturió al seu complexe de superioritat,
ara romandrà en l'oblit més gran, amagat sota un rocam;
el seu cossatge farcit de butllotfes s'hi anirà marcint de mica en mica.
Adela Payá i Prats
💀🤤😓😒😤
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada