UN TOC DE MÀGIA....!

PINO DAENI

UN TOC DE MÀGIA....! 

Esporuguit de tenebres,
de l'amor en va fer
un ramell de flors pansides.


Un davantal ben embrutit
li'n va cordar amb llaçada esplendorosa, a la seva estimada.


Sabatilles d'anar- hi per casa
li'n va encalçar;
el monyo li'l va esbullar
de males maneres;
el carmí dels llavis li'l
va restregar per les dues galtes
i, en sentir-se ben satisfet
va afegir- hi:

Sí l'amor llueix així, hauria
d'enfugir-me'n quan més aviat, millor. 

I, va marxar...!

Paraules vexatòries
declamaria de la seva suposada benvolguda,
al davant de tothom i, fins i tot,
s'inventaria unes quantes mentides de més.

Parlava del desamor quan
el soroll del seu cor bategava
de por trontolladissa.

Dels ulls d'ella, se'n sortien llampurneigs daurats,
què l'home de l'espai, li'n va regalimar, amb la condició de transformar en amor, tot allò
què s'excel.lís de trapelleries.

Ara, ella, n'hi hauria de cercar
al seu enemic i, disparar- li'n
dagues amorosides;
extreure'n de dintre d'ell,
maleficis instaurats, des d'en feia tantes vides, i abillar-lo de
gemmes diamantines.



Adela Payá i Prats
🎶🎹♥️🍁