UNA FRÀGIL CURIOSITAT...!
En desfullar amors novells,
li'n venien unes immenses
ganes per abandonar-se al desamor.
Parlava, aleshores,
d'amors aubats i albats;
la seva passió n'eren els preludis,
no pas, el seguir avançant
fins els comiats definitius,
o els quefers eternals.
Amagar-se'n entre raconades,
n'era el seu divertiment i,
de pas, s'emmascarava
el rostre de negre betum,
delirant per confondre's
enmig de les nits sense llunes.
Gaudia de ser-hi a frec de les portalades i, no sentir- ne
l'ímpetu per obrir-ne
cap portó, ni finestró.
De pell enfora, adherit a les esclovelles, n'era cofoi;
les profunditats li'n produien
un vertigen esgarrifós.
Quan l'amor s'hi va presentar
al seu davant,
agullonades d'escorpí
li'n va oferir,
però el que no sabia n'era:
què d'aquells efluvis
emmetzinats,
i força relliscosos,
les seves escorces s'hi contaminarien fins al punt,
de voler-ne saber quina cosa
s'hi podia percebre
en sentir-se enamorat
de veritat.
En arrapar les pellofes de les Moires, les hi va demanar una mica més de temps, per a conèixer el sentit de les querences, abans de morir-se.
Adela Payá i Prats
🤣😊😉😆😃
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada