EL CEL LLUU DE BLAU...!
No degotejava sang lila
des de la cúpula celestial;
ni les muntanyes esmolades
no en podien, ni tan sols,
arpejar llaçades de núvols.
Clissaves ruixats porpres,
on la llum solar, sàviament,
et feia veure miratges
què no n'eren reals.
Segueixis adobant-te
de residus tòxics i,
d'impureses,
ja tot, fa clamoreigs,
entre crostes engrossides.
Qui viu enmig de la llacor,
no pot pas adonar-se'n
de la presència dels éssers cristal.lins i, innocents,
perquè els ulls hi mirin
amb llambregades ensutzeïdes.
Així que albiris el món de la mateixa manera, què tu et contemplis:
brut i tacat de moradencs quitranats.
La Terra, hi duu al cap
vels de turqueses i, em comenta
que sí tu no creus en la puresa
dels humans,
això, no vol dir que no
n'existeixin un grapat ben gran
de tots ells.
Com a llangardaix,
sempre hi seràs en contra
de la raça humana:
molt més espiritual i,
harmoniosa amb la Font Primigènia,
que no pas, la vostra.
No cal que m'amenacis
com sempre ho has fet;
em protegeixen éssers de llum, amics dels estels, què en cap moment no permetran què em
posis la mà per sobre meu.
Ves en compte amb el què hi
dius i, amb el què hi fas.
No n'estic a soles...!
Adela Payá i Prats
🦂🥀🏵🌷🌼🌴🍂🍁
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada