VULL ESCAPOLIR-ME'N...!
Els peus fora de les sabates;
els ulls capficats entre
les paraules que romanen
a dintre de l'estoig;
el meu cor, somiquejant
empremtes del passat.
Tu, absent, distant,
gebrat i, equidistant,
esquiu i, altaner
esbufegant boles de cristalls.
Les esperances, engalzades
dels raigs assolellats i,
una pausa de silenci immensa,
eternitzant-s'hi fins l'infinit.
No em parleu, deixeu-me
escoltar síl.labes negligides,
vull eixorivir- les del seu mal son, tornar- les a fer- les
relluir com abans,
quan tot n'era emplenat
de guspires.
Al meu cos, l'han tatuat de
mossegades rabiüdes,
però no vaig ser- hi jo
la que va emmalaltir,
què hi va ser ell: l'agressor.
Les mans escalfant-s'hi
al foc de la llar,
esborronant traces
dels teus palmells,
prenent banys de flames
enrogides;
desprenent-te de dintre meu.
Brujant- te...!
Vull dormir-me al bressol
de la Mare Terra,
escoltarr-ne els seus dolços
gemecs, i oblidar- me'n
dels falsos noms,
que s'atreviren a pertorbar
la pau de les estimes.
Tan sols, delero per que
m'acotxin amb llençols
bruns i, flassada glauca,
amb comparsas d'aucells,
entonant melodies què
em trasbalsin.
Adela Payá i Prats
😴🙃😳🗣👀💗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada