COMPASSOS D'UN VALS TRIST...!

COMPASSOS
D'UN VALS TRIST...!

He viatjat enmig
dels llagrimons àcids,
per retrobar-me'n
amb tu.

Hi va ser el refilet
ofegat d'un ocell,
qui en va mostrar
com em sentia. 

Quantes paraules
com paraigües;
ens van impedir xopar-nos
dels ruixats.

Aqueix abandó
tan glaçat, absentat
de qualsevol càntic,
de qualsevulla elegia.

Llibres sencers,
reblits de mots grollers,
sense cap sentit i, escadussers
de lluentor.

Repujats de monstres,
a cops de martell,
per sobre d'aqueixa
polsera argentada.

Els tripijocs de les
covardies, amagant
sentiments creixents
en satèl.lits eclipsats.

L'anar canviant-s'hi
de sabates, a sovint,
segons les rajoles per voler
xafigar-ne.

Udols de l'home llop,
sadollant-se de llunes fosques, clavant la dent a sobre d'un cor innocent.  

Xuclades de perles cristal.lines,
amb llengüa asprívola;
l'amor: un cadàver enmig de l'enclotat fonedís.

Peülles ungulades, trepitjant el cosset magolat, enfonsant-lo als esvorancs de la terra; cap enyor, ni una mica d'agrosa compassió.  

Gelabror i, més gelabror.
La sang vessada,
diluïda amb el rou de l'aurora,
entre rabiüts filaments àurics.
 

Adela Payá i Prats
   😳😲😐😓😭